Lectura article diari ara.cat
http://www.ara.cat/firmes/carles_capdevila/millors-Reis-meva-vida_0_841715879.html
Sopàvem d'hora, a les 7 del vespre, i hi havia
èpoques que el pare després encara baixava al taller a fer feines pendents. Jo
a vegades li feia companyia i tafanejava, sempre després de fer els deures.
Tenia molt clar que de gran seria fuster, com ell, com l'avi, com el besavi.
N'estava orgullós, d'un pare artesà que sabia fer portes, finestres, taules,
cadires, mobles a mida. Aquell desembre l'home estava atabalat fent una taula
de ping-pong, un encàrrec que li havia fet un client important. Era la primera
que feia a la seva vida, i havia de ser professional. Llavors no hi havia Ikeas
ni Decathlons, i els clients confiaven en ell. El vaig ajudar, alguna nit, o
almenys ell em feia sentir útil, com si ajudés. La va fer pintar, verdíssima,
amb línies blanques, li va quedar fantàstica. Feia molt de goig. I la taula va
desaparèixer del taller. No recordo què havia demanat jo aquell any per Reis.
Encara arrossegava el trauma d'un Scalextric que m'havien portat l'any
anterior, la pista més senzilla. El dia 6 al matí ens van dir que pugéssim a
les golfes. Les havien estat arreglant, i es veu que els Reis havien aprofitat
la novetat per deixar-hi els regals. Vam córrer escales amunt, amb el meu
germà. I allà, a dins d'una nova habitació feta a mida, hi havia la taula de
ping-pong professional. L'havien encarregat els Reis per a nosaltres, per al
meu germà i jo. I ells hi van afegir la xarxa, les raquetes i pilotes. Aquell
dia ho vaig entendre tot. Vaig confirmar per sempre més que els Reis
existeixen, i sobretot vaig entendre el per què de la seva màgia. Confien els
encàrrecs als millors professionals del món. Per això, tot i els riscos
evidents, van decidir que la nostra taula l'havia de fer un fusteràs de la
talla del pare. D'això fa quaranta anys i la taula està forta com el primer
dia. Els Reis van triar bé.
Carles Capdevila
(director del diari ara)
A casa mai hem celebrat els Reis ni el Nadal com ho fa una família
occidental. Ma mare sempre ha volgut celebrar aquestes festes encara que
nosaltres siguem musulmans, però mai hi ha hagut un esperit nadalenc a casa.
Els Reis per a mi, són una tradició que celebra una part de la meva
família (la part cristiana) i encara que jo no el celebri m'és proper. Aquest
any ha estat el primer que l'he viscut dins la meva pròpia pell (pel fet que
m'he traslladat a viure amb la meva tieta). A part de tots els regals (dels
quals estic molt contenta) l'esperit que m'havia faltat a casa per Nadal, amb tots
els sopars, amics i família al voltant, han fet d'aquests Reis uns dels millors
de la meva vida.
Així i tot que m'hagi tocat la fava dins el tortell, ha estat una de
les millors experiències de la meva vida perquè no només he celebrat una festa
nova, sinó que també he conegut més a fons un altra cultura.
Fàtima Maroun
%2B(4).jpg)
