dilluns, 27 d’octubre del 2014

UN DIA DE PLUJA

Tots hem tingut sentiments diferents en un DIA DE PLUJA. Uns ens hem sentit alegres, altres tristos, uns en tenim bons records, altres no tant...

Avui, hem escoltat el soroll de la pluja en un àudio a la classe i hem volgut escriure allò que sentim. Aquí recollim els nostres pensaments.



Un dia de setembre d'aquest any que estava amb la meva germana i la meva amiga, des de les 5 de la tarda fins les 12 de la nit, vam sentir que plovia molt. Jo, em sentia molt bé però estava una mica trista. Per un costat, em sentia totalment feliç però per l'altra, trobava a faltar una persona, que tot i que estava molt a prop meu, alhora estava molt lluny. Sort que la companyia de la meva amiga i la meva germana em consolava. 
Ana Maria Alvarez M.




Aquell dia que plovia, recordo que vaig sortir a passejar amb el meu avi pel carrer Girrona de Kolda, al Senegal. Vam arribar a casa a un quart de nou del vespre. Ara, trobo a faltar aquells dies que estava acompanyat del meu avi.
Oumar Sabaly


Un dia vaig anar amb el meu avi a passejar pel bosc de Techan al Senegal. Plovia, i l'avi em va dir que entréssim al bosc per no mullar-nos.
Fa cinc setmanes, l'avi va morir. El trobo a faltar.

Dahaba Gassama






Aquell dia que plovia recordo que estava fent una competició de natació en una piscina descoberta a Donetsk ( Ucraïna ) La sensació de pluja quan es neda és especial.
A Ucraïna plou molt i és normal veure ploure sovint.
Illya Baranyuk








Aquell dia de pluja em recorda un dia que anava amb els meus millors amics, que són com els meus germans. Recordo que acabàvem de sortir de l’institut, de fer teatre, i va començar a ploure. Havíem d’anar a casa i no teníem un altra solució que començar a córrer sota la pluja. Tothom al carrer estava amagat sota els seus paraigües i érem només nosaltres cinc els que estàvem corrents i mullant-nos. Al final vam arribar a casa i ma mare em va cridar moltíssim perquè estava amarada, però l’experiència de tots els meus amic i jo fent tonteries pel carrer no la canviaria per res.
ELS TROBO A FALTAR!  

                                                                                              Fatima Maroun

divendres, 24 d’octubre del 2014

POEMA DE LA TARDOR





LA TARDOR

Els arbres es muden.
de roig i de groc,
les fulles tremolen.
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja- les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.

Bofill,  Puig i Serrat