El Dia Internacional de la Llengua Materna se celebra cada
any el 21 de febrer. Té per objecte promoure el reconeixement i la pràctica de
les llengües de tot el món i especialment les de les minories. Va
proclamar-se en la 30a reunió de la Conferència General de la UNESCO, l’any
1999. Es va fixar el 21 de febrer com a data escollida en memòria dels incidents
que van tenir lloc a Bangladesh al 1952, quan la policia i l'exèrcit de l'estat
pakistanès, que ocupava llavors aquest país, van obrir foc sobre la multitud
dels parlants de bengalí que es manifestaven a favor dels seus drets
lingüístics.
Adjunto uns enllaços que poden ser d'interès:
Rabindranath
Tagore (Textos)
El meu
capvespre va venir entre els arbres estrangers i va parlar en una llengua que
els estels del meu matí no comprenien.
(Ocells
perduts, 212)
Sota les ombres del crepuscle, seguia el
camí d’un somni tot cercant el meu amor d’una vida passada.
La seva casa s’alçava al capdavall d’un
carrer desolat. El seu paó preferit s’adormia sobre un pal, a l’airet del
capvespre, i els coloms callaven en un racó.
Ella va deixar la llàntia al portal i es
va quedar dreta al meu davant.
Va aixecar els seus grans ulls cap als
meus, i em va demanar sense paraules: “Et trobes bé, amic meu?”
Vaig provar de respondre, però havíem
perdut i oblidat la nostra llengua. Jo rumiava i rumiava; no em venien a la
memòria els nostres noms...
Li van brillar llàgrimes als ulls. Va
aixecar la mà dreta cap a mi. Jo la vaig agafar i ens vam quedar callats.
La llàntia va tremolar a l’aire del
capvespre i se’ns va apagar.
(El jardiner, 62)
Si vols plantar un arbre en la terra
sorrenca d’un desert sense pluja, no sols has de manllevar-ne la llavor d’algun
país llunyà, sinó a més a més la terra mateix i l’aigua. I tanmateix, després
d’escarrassar-t’hi tant, l’arbre creix esquifit i escarransit; i fins i tot si
dóna fruit, les llavors no germinen. L’educació que rebem de les nostres
universitats dóna per suposat que ha de conrear un desert sense remei, i que
cal importar des de l’altra banda del mar no sols la mentalitat i el
coneixement, sinó també la llengua. [...]
A un alumne d’una escola anglesa a
Allahabad, el mestre li va demanar de definir “river”. El noiet, ben educat
ell, va donar-ne una definició perfecta. Quan li van demanar quins rius havia
vist, aquest dissortat, tot i viure a la confluència del Ganges i el Jumna, va
respondre que mai no n’havia vist cap. Es pensava que el seu món més proper i
familiar no podia ser de cap manera el culte món de la geografia.
(El centre de la cultura índia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada